EVOLUCIÓ DE L' "EDUCADOR"

Un debat que tinguerem en classe sobre l'evolució de l'educació i sobre el canvi en els papers del professorat ha despertat el meu interés sobre aprofundir més sobre el tema, sobretot a partir de una vinyeta que vaig trobar en el blog de la assignatura. 

Els paper de l' "educador" en anys arrere era de gran autoritat sobre els alumnes i de gran influencia sobre els pares. El mestr@ actuava com a mer transmissor de coneixements, unicament en l'ensenyança de l'alumne, açó caracteritzava el procés d'ensenyança tradicional. 

Pel que fa al paper de l' "educador" en l'actualitat, el professorat actua com a guia i facilitador dels coneixements, arribant a un procés d'interacció amb l'estudiant, parlem ara doncs d'un procés bilateral d'ensenyança. 
Arrere queda el paper del professor que es queda en els continguts i que imparteix classes magistrals, per el "guia" dels alumnes, els alumnes ara juntament amb el professor recorren el camí fins a un coneixement vivencial, per tant el rol que desempenya ara el professorat és el de organitzar i desenvolupar experiències didàctiques que afavorisquen l'aprenentatge dels alumnes. 

Ara a mena de reflexió per al sistema educatiu, si com bé he pogut observar, als educadors se'ls demana cada vegada que cumplisquen més funcions socials, amb molta més qualitat en les accions, i cada vegada més complexes, cal destacar que per menys al final poden carregar-se el paper del "educador" i qui farà tots ixos rols? 

EL MITO DE LA BELLEZA

Los mitos son en su gran mayoría creencias construidas socialmente y explicaciones erróneas aceptadas popularmente, desde el ámbito del sexo, estas creencias han servido como justificación biológica del papel pasivo, sumiso y dependiente de la mujer, mientras los hombres luchan entre sí por las mujeres más bellas. 

Pero el ideal de belleza cambia a lo largo del tiempo dentro de una misma cultura, la concepción de belleza, más allá de una concepción natural, responde al modo en que se crean y mantienen los discursos sobre el cuerpo y sobre el atractivo físico.  Pero más allá de los cambios en el ideal de belleza, a lo largo de la historia la concepción de la belleza en el cuerpo siempre ha sido similar en su contenido general, ya que consiste en definir una serie de cánones estéticos con los que cada persona debe cumplir para ser aceptad@ por los demás y sentirse bien consigo mism@. 
En este aspecto cabría poner énfasis, en la última frase anterior "para ser aceptad@ por los demás y sentirse bien consigo mism@", por lo tanto hacemos referencia a que en la actualidad se ha superado ese control externo sobre el cuerpo pero ha sido sustituido por una forma de autocontrol interno (más opresivo) que lleva a las personas a cumplir con los cánones para sentirse bien y ser aceptados socialmente. 

Ahora en cuanto a una relación entre el mito de la belleza y el deporte, el valor de la belleza no es igual en todos los deportes, en el caso de los deportes propositivos el objetivo puede lograrse independientemente de la belleza en el gesto (como por ejemplo podría ser un gol con suerte en el caso del fútbol valdría lo mismo que un golazo) pero en los deportes estéticos, la belleza está sujeta a un reglamento, el reglamento determina qué es la belleza motriz, estos deportes recogen y ayudan a configurar los tópicos estéticos sobre lo que es una ejecución bella. 

Un aspecto muy interesante es que la presencia de hombres en estos deportes es mucho inferior a las mujeres, en estos casos no  vale solo con hacer movimientos bellos, sino hay que ser bella y demostrarlo

A modo de conclusión, la mujer aparece representada poco y mal, lo que se manifiesta en una marginación en su práctica deportiva y en una opresión sobre su autoconcepto corporal y autoestima, destacar el atractivo físico de las mujeres frente a su rendimiento me parece denigrante simplemente por el hecho de que "venda más", múltiples son los ejemplos como los equipajes deportivos que hacen lucir a las jugadoras de voleyball para "favorecer el espectáculo" o ocurre similiar en deportes como el tenis donde la mayoría de sus practicantes utilizan minifaldas, o también en gimnasia rítmica o natación sincronizada, todos ellos deportes masificados por mujeres y con cánones de belleza. 

En definitiva cualquier forma simbólica o de marginación social deber ser combatida como en este caso ocurre en muchos deportes estéticos 

. 

COS VIVENCIAL

· Quan parlem de vivencies hi han vivencies complexes.

Primer que tot caldria fer referencia al cos vivencial, entenem el Moviment dins de la concepció vivencial com l'experiencia de cadascú, d'aquesta manera sorgeixen diferents formes de fer lo mateix que seràn inefables (inexplicables) cadascú tindrà sensacions ben diferents encara i realitzant la mateixa activitat. 

Però cal diferenciar, no tenen la mateixa concepció de plaer un drogadicte que un esportista, per tant fem referencia a que hi ha vivencies complexes, és a dir, diferents maneres de fer les coses, que hem de saber orientar pel fet que siguen educatives.

Observem ara dos maneres diferents de viure aquestes experiencies complexes de les que parlem: 

- ¿Quan Nadal es més recordat? quan torna d'una lesió i guanya, en aquest cas parlem de la concepció del cos disciplinat, similar al cos com a màquina on el seu objectiu es alló que té que fer mitjançant l'entrenament, parlem pues d'un heroi reglamentat.

- En canvi si parlem d'un subjecte que està apunt de morir i que conta la seua experiencia, parlariem d'un comportament comunicatiu, éticament desitjable (segons frank), que a diferencia de l'anterior, mai guanyaria una competició reglada però posiblement guanyaria qualsevol competició en la que no es valoraría l'éxit sino l'ética, acceptació i compromís en el comportament.

                                                      

Lo que hacemos, lo que sentimos, lo que pensamos, lo que deseamos depende en gran medida de la peculiar manera en que se define nuestra presencia en el mundo, diferentes formas de ser cuerpo en el mundo (Arthur W. Frank) 

¿CANVIEM EL COMPORTAMENT QUAN ENS SENTIIM OBSERVATS?

¿Com es dona la nostra presencia corporal en el món?

En classe hem fet referencia a Sartre i a la metáfora de l’escalador, d’aquesta forma apareixen 3 nivells:

“El cos per al ser”.  Parlem d’una presencia absent, tenim cos però no prestem atenció al cos, sinó a les coses que fem.

“El cos per a l’altre”. Parlem ara d’un observador extern, que actua com a espectador i observa en aquest cas com el escalador realitza coses, l’equipament, la tècnica que presenta...

“El cos per al altre concebut per el ser”. Aquesta és on més m’agrada entrar en reflexió, parlem ara de quan el ser pren consciència de l’altre canvia la seua forma de comportar-se per a fomentar eixa percepció de l’altre, per tant, ¿modifiquem el comportament? 

El sers humans són propensos a modificar el seu comportament al sentir-se observats, encara que no sigam del tot conscients d'aquesta sensació, el ser humà tendix a millorar o medir el seu comportament.  Açó estaria relacionat amb el que el subjecte creu que les persones o observadors externs podrien pensar de el. 

"Con solo saber que nos miran cambiamos nuestro comportamiento y somos otros. Nos hacemos mejores, tratamos de hacer sobresalir las partes más llamativas, ya sea de nuestro aspecto físico, postura, personalidad...todo con la intención de quedar bien con el otro y como parte de la autoestima" (Beatriz Goldberg, psicologa)

Simplement com a característic d'aquest tema sobre la modificació del comportamet, qui de nosaltres que som esportites i de vegada en quan ixim a correr per no perdre la forma quan anem correguent i anem a pasar a una xicona modifiquem el ritme i ens fiquem ben firmes fins que li duem una gran ventaja i tornem al ritme anterior.        Així doncs fem referencia a tot el que hem parlat, no eres sols per a tu, sino per a l'altre i tractes de ser correcte per als ull de l'altre.

LA EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO

Mitjançant un dibuix he representat, aprofitant la practica realitzada en classe, “L’EDUCACIÓ, EL MOVIMENT I JO”, en la meua manera de concebre el concepte que teníem que representar m’he representat a mi mateix, com la majoria dels meus companys.

En el meu cas, el monyo de punta ha sigut l’element que caracteritzava el dibuix, i que d’alguna manera el feia ser jo, practicant l’esport que més m’agradava.

Fent referencia a que cadascú s’ha representat a sí mateix:                                                                 ¿COM ES UN DIBUIX DE LA PERSONA?

En un dibuix personal on es representa a si mateix, el subjecte ens proporciona la seua forma de posicionar-se en el ambient, com el percep, com es mostra i es sent actualment en ell. Per tant, fem referencia en aquest dibuix a la realitat passada i present, a les seues preocupacions i ansietats o per suposat el seu benestar. Així doncs, el subjecte es veu portat a connectar directament amb sí mateix, amb la seua realitat i amb el seu pensament, parlem d’una projecció directa.

Personalment he representat el pati del col.legi, on aprofitava per jugar a futbol, aquest ha sigut l’esport entorn ha girat la meua vida i representa el que per a mi és “L’educació, el moviment i jo”, he sigut educat mitjançant el futbol i amb tota mena de moviments.  També he representat a altres xiquets que aprofitaven per fer altres coses, cadascú ha sigut educat d’una manera i per això la varietat de dibuixos, la meua gira entorn al futbol. 

                 (vos dixe el meu dibuix, a vore si adivineu qui sóc després de llegir la meua entrada). 

BIENVENIDA

Hola a todos! soy Miguel Sánchez Santacreu, alumno de FCAFE  de segundo y compañero vuestro, este blog está realizado con motivo de la asignatura de Educación del movimiento, pero no solo para la misma sino que también incluiré reflexiones y conjeturas relacionadas con la asignatura o simplemente otras que me parezcan interesantes. Espero vuestros comentarios acerca de mis entradas y que os guste mi blog!

Saludos, MIGUEL

 

 

Aquí os dejo nuestra foto.